Malgrat les bones intencions de fer accessibles els bordillos de les aceres, cal tenir present que la manera correcta de fer-los es deixar-los amb la suficient distancia i pendent ho més petita possible. En las fotografies podreu observar aquestes pendents:Les bones son les que son llargues, i aparentment quasi el doble de les anteriors, i que som les que permetem un bon pas amb la cadira de rodes.
Les altres, les pendents altes i de distancia curta, suposa molt de perill i problemes per el usuari de les cadires de rodes. Al baixar, hi ha el perill de saltar de la cadira, que el usuari es pot protegir posant la ma o els braços al davant per a amortigar la caiguda. Si es per darrera, el usuari no es pot protegir i cau de qualsevol manera, per ho que sempre li cal demanar l'ajut de una tercera persona que li aguanti per darrera la cadira perque no es volqui, amb tota la limitació de autonomia personal que això suposa.
A més, aquestes pendents afoguem el motor de la cadira, amb el consiguent problema de que es quedi parat.
Cal tenir present sempre, que les pendents adequades son les més curtes, que naturalment requereixen més distancia. Les fotografies ja parlem per si mateixes:
No hay comentarios:
Publicar un comentario