¿MINUSVALID O DISCAPACITAT?

Com alguns que ja hem coneixeu, ja sabeu que per a mi la paraula “discapacitat” me sona molt malament, i gairebé mai la faig servir, excepte per quan les circumstàncies recomanem que es més convenient (hipocresies d’aquesta societat).

Molt trist seria que ningú tingués capacitat per a res.

Per això prefereixo més la paraula “minusvàlid”, perque significa només que es té algun tipus d’impediment o disminució física, sensorial, o psíquic, però en cap cas vol dir no tenir capacitats per a fer coses, afixi com a tenir capacitat per a procurar-se els necessaris graus d’autonomia que impedeixen la disminució física o sensorial, que cada dia son més.

Discapacitat seria la paraula més adequada a emprar per a definir, per exemple, aquests polítics que han creat tant d’atur, han repartit tanta misèria, han escanyat cada cop més els ciutadans a impostos, i han deixat el país més espatllat que mai.

La foto es graciosa, però il•lustra i transmetre el missatge sobre el que me refereixo: