Quantes persones hi hauran que siguin així com aquesta avia mexicana?, i el que es més important: amb tanta entrega i generositat, sense esperar res a canvi, excepte la única recompensa de complir bé i dignament el seu paper d’àvia, indiferent de quina hagi estat la sort del net, que en aquest cas te una severa discapacitat de paràlisis cerebral. Crec que hi han bastants, però son tan anònimes, fan una feina tan callada i resignada, que a dures penes es deixem veure, fins que no surten al carrer. El vídeo que aquí inserto, donarà per reflexionar:
La indiferència dels autobusos que no es paràvem, i els que es paràvem ni la ajudàvem, es una mostra de la societat insolidaria i pobre d’esperit que tenim. Però afortunadament també encara quedem bones persones disposades a donar un cop de mà, que per a un cas com aquest, es molt important per part de qui rep aquest cop d’ajuda.
Mentres suportem tantes hipocresies, mantenim tan d’inútils i tants de paràsits,.....mentres el govern amb la seva actitud es com si dones l’esquena al col•lectiu de minusvalids (no oblidem que a MIFAS hi han uns quans nois com aquest que veiem al vídeo),.... mentres per les retallades tothom protesta i destrossa en defensa dels seus interessos corporativistes o particulars per damunt dels generals sense recordar que hi ha persones que no tenen ni feina ni oportunitats d’anar a una escola,...... el exemple d’aquesta avia es de autèntica heroïna. Aquesta si que mereixeria el recolzament de tothom, i les institucions incloses.
Si per el mon existís mes gent com aquesta avia, es ben segur que seria un lloc molt millor de viure. Però la llàstima i la realitat es que gairebé casi no existeixen persones com aquesta dona, de tal manera que quan veus una, es desperta l’admiració. Deu la guardi amb tota aquesta grandesa que es mereix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario