domingo, 2 de octubre de 2011

LES CROSSES


Se suposa que molt abans de que existissin el cadires a la cadira de rodes, existien les crosses, per ho que junt a la cadira de rodes, caldria replantejar-se si el símbol del minusvàlid físic no deuria d’ésser també les crosses, aquesta mena de parell de pals que te sostenen i t’ajudem a fer el camí.

Quan vaig veure aquestes dues ratlles horitzontals de color vermell sobre les rodes del emblema de MIFAS: una cadira de rodes sobre un fons blau, vaig pensar que les líneas eren una mica corbades i representàvem el esperit dinàmic de la entitat, amb el moviment que allò suposa. Però anava equivocat: eren el signe de les dues ratlles dobles que vol dir “igual”, es a dir, que se reivindicava “igualtat”, una cosa que me xocà perque la vida me ha ensenyat que no existeix la igualtat, i que cada persona es diferent, sigui o no sigui minusvàlid, que la gent pot ésser millor o pitjor, i que a cadascú se el valora per els seus mèrits i els seus fets. De manera que el mite de la “igualtat”, es senzillament pura utopia.

Els minusvalids han de lluitar per combatre els seus problemes, i reivindicar el que consideren el seus drets i justes aspiracions,....però això, igual que passa amb les coses de la vida, per a ésser legítim, ha d’ésser també a base de esforços, treballs i lluites constants. No es podem quedar adormits en la comoditat de la percepció de una pensió, que un cop aconseguida ja no els motiva en la seva lluita, com desgraciadament passa amb molts. Han de tenir més collons que la gent no minusvalida, per aconseguir els seus objectius.
Una vegada vaig voler investigar sobre la batalla de Alesia, en la que el Imperator romà Cai Juli César va aconseguir una victòria sobre unes forces gales molt superior en número, del qual vaig escriure una publicació en un dels meus blogs dels que us deixo un enllaç:

BATALLA D’ALESIA PER JULI CÉSAR

La clau d’aquesta victòria es que els legionaris de César vàrem tenir que cavar molt, gastant un munt de pics i pales, amb tot el esforç sobrehumà que això suposa. Per això he pensat que en la lluita dels minusvalids potser seria un bon emblema una crossa que prenés la forma de una pala, con un indicador de que se ha de cavar molt per donar passos endavant i assolir conquestes. Quelcom semblant a la fotografia que inserto, en la que es pot veure que fins i tot unes crosses podem ésser unes eines pràctiques de treball per el minusvàlid que malgrat els seus impedimentes té el esperit alt per a poder treballar i donar bon exemple amb això:





No hay comentarios:

Publicar un comentario